Biografia
Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dóna en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda “Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d'”Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’intrument amb què aprén a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.”Al Tall”, un grup de marcat component vocal, fou l’escola perfecta per aprendre a cantar (els gèneres tradicionals, el cant valencià d’estil, la polifonia, les cançons de batre…) i per a descobrir la dimensió mediterrània de la música d’arrel del País Valencià.
Transició Musical
Els primers temps d’activitat del grup, coincidents amb la transició democràtica espanyola, foren anys que començaren en la clandestinitat i acabaren en estadis de futbol plens de persones festejant l’arribada de la llibertat amb la seua música.En una segona etapa, coincident amb els temps amb l’anomenada “moguda”, el grup pren consciència de la seua projecció mediterrània. Les gires per països mediterranis es fan freqüents i el contacte amb altres intèrprets de l’àrea li aporten una visió més àmplia de l’entorn musical que l’envolta. Editen un disc conjuntament amb M. del Mar Bonet, Cançons de la nostra mediterrània. El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió amb la Comunitat Econòmica Europea, “Al Tall” edita un nou disc amb el qual reafirmen la seua vocació mediterrània: Xarq Al-andalus, amb el grup marroquí “Muluk el hwa”. Este és el darrer treball en què Miquel Gil participa com a membre del grup, que abandonarà per anar a la recerca de nous camins. La possibilitat d’entrecreuar estils l’atrau molt, és l’albada de la “música ètnica”, la irrupció de la informàtica musical, el midi, els primers samplers; nous camins en la música d’arrel.
Eclecticisme
La nova etapa de maduració com a cantaor el porta a estudiar diferents variants dels “cants lliures mediterranis” com la rembetika, el rai o la canzone napolitana. També aprofundirà en l’estudi dels gèneres per a cantaors de la tradició valenciana.Com a cantaor col·labora amb el guitarrista Ricardo Esteve i el grup de flamenc “Salpicao”. Durant eixa època sent admiració per músics com Gabriel, Sakamoto, Branduardi, Camarón, Heno, Dissidenten, de Lucía, Los Chichos, Blades, Morente, Marelu, Battiatto o N’door. Reconeix en el treball de tots ells com han sabut donar-li a la música de transmissió oral eixa dimensió contemporània que la fa útil i viva. En un projecte multidisciplinar amb el grup “Ananda dansa” anomenat Mare Internum coneix Vicente Sabater, teclista i, en aquell moment, un pioner de la informàtica músical. Tots dos coprodueixen un directe amb el qual guanyen els “Encuentros de canción de autor para jóvenes intérpretes”, convocat pel Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura. L’anterior edició d’este festival l’havia guanyat el grup “Ketama” i la següent Albert Pla.Com a resultat de tot açò funden “Terminal Sur”, un projecte proper al pop ètnic on conviuen melodies gnawa, rumba, cant d’estil, juntament amb versions de Tom Waits, José Afonso, Remigi Palmero, seqüències, loops i llaüts. Editen l’LP Viajero.
