MIQUEL GIL
Miquel Gil és un artista dotat d’un treball innegable però de difícil catalogació: Fugisser, erràtic, inquiet… Cantant i compositor, productor, músic de sessió, tècnic de so, director / actor de doblatge i teatre, presentador de TV, amb una llarga trajectòria en el mon discogràfic, audiovisual i teatral.
Signa vint-i-tres treballs discogràfics propis i més de cent col·laboracions amb altres artistes, en projectes que van de la música d’arrel a la música improvisada contemporània, del R&R al flamenc passant pel jazz o la música àrab culta, projectes on aporta la seua saó mediterrània.
Quan Miquel Gil canta és la terra mateixa que s’expressa.
1
BIOGRAFIA
Amb 16 anys,1973, junt a Vicent Torrent i Manolo Miralles, va fundar “Al Tall” el grup més influent en la musica valenciana d’arrel del segle XX.
Amb una marcada component vocal, Al tall, fou l’escola perfecta per a aprendre les formes de la música valenciana d’arrel i per extensió mediterrània.
Els primers anys d’Al Tall van ser temps convulsos que començaren quan la clandestinitat, la censura i la lluita social contra la dictadura franquista i acabaren tocant en camps de futbol i places de bous plenes de gent festejant la conquesta de la democràcia.
Començar començant.
Amb l’arribada dels nous temps les gires per l’Europa mediterrània i el contacte amb altres artistes de l’àrea mediterrània van aportar una visió de pertinença a un àrea cultural més ampla: la mediterrània.
Fruit d’estes experiències graven “Xarq Al-andalus”, treball que reafirma la seua vocació mediterrània, aquest va ser el darrer treball de Miquel Gil com a membre d’Al Tall.
TRANSICIÓ MUSICAL
2
Exploració
Eclecticisme
3
Fusionant Sons i Arts
Terminal Sur, on acaba el Nord i comença el Sud. Una realitat geogràfica que dona nom al nou projecte de Miquel Gil.
Terminal Sur suposa la materialització de les possibilitats estètiques i tècniques, dels nous aires i els nous camins per on Miquel Gil volia transitar.
Amb la complicitat de Vicente Sabater preparen un repertori absolutament eclèctic amb el que guanyen, l’any 1986, els “Encuentros de canción de autor para jovenes interpretes”.
Cançons de batre, bressols, fandangos, per la de l’u i el dotze, bulerias, rumbes, polirítmies, polifonies… vestides amb seqüències i loops.
Sintetitzadors, samplers, seqüenciadors, controladors MIDI… barrejats amb instruments orgànics de doble corda (ut, llaüt, bandúrria, bouzouki, cumbüss).
Amb Terminal Sur transgrediren límits, potser, es van avançar a l’arribada de la word music.
ORGÀNIC
4
En primera persona
A les acaballes de 1995 Miquel Gil comença a donar forma al seu projecte personal, amb la veu i les composicions pròpies com a ingredients principals.
Com a exercici de composició posa musica al poemari de Mario Benedetti “poemas de la oficina / poemas del hoyporhoy”.
Grava amb Efren Lopez un grapat de cançons basades en els ritmes de “ida y vuelta”, però, amb instrumentació i sonoritat mediterrània.
Compon molta musica “per encàrrec” : publicitat, bandes sonores…
Mentre, va seleccionant textos i amanint musiques per a crear les cançons per al seu projecte personal: Orgànic.
Orgànic rescata i posa en primer pla una sèrie d’usos i sons mediterranis comuns (Bordons, polirítmies, polifonies, instruments tradicionals) presents en la tradició musical valenciana transformant-los amb la intenció de donar una visió contemporània i universal a musiques locals.
El treball comença a la biblioteca pública de Catarroja on Ramon Guillem el nodreix de poesia catalana actual, amb la intenció d’anar seleccionant poemes capaços de suscitar emocions contemporànies.
Passaran tres anys fins que, amb la producció musical d’Efren Lopez, Toni Xuclà i el mateix Miquel Gil i gràcies a la producció executiva de Lluis Puig i discogràfica de Florian von Hoyer ( Galileo music-comunication), Orgànic apareix publicat.
Aquest treball suposa un abans i un després en la carrera de Miquel Gil, catapulta la seua la trajectòria en l’univers de les musiques d’arrel i el situa com una de les veus de referència de la musica mediterrània.
Katà
Katà ( prefix grec: sota, davall), vol significar la intenció de buscar la matèria primera, per fer música, entre les capes superposades en què s’estratifica la música tradicional, escollint gèneres on substanciar el pas definitiu a “cantaor mediterrani” (granaïnes, fandangos, rembetika, soleá por bulería, bolero, picat mallorquí…).
La presencia a la guitarra de Raül Rodriguez concreta la intenció. Compartir amb la energia de la guitarra flamenca les formes del cant valencià.
Era un repte pendent, eixa energia “flamenca” que sempre ens ha arribat via “cantos de Levante”, fer-la conviure amb les gaides búlgares, duducs, neis, moxenyos, gralles i dolçaines d’Eduard Navarro i Xavi Lozano.
Els guitarrons i les dolçaines, les cordes i dobles cordes amb trast o sense i de Tobal Rentero.
Amb la producció musical, mirada atenta i l’oïda fina d’Oscar Roig
Katà es publica el març del 2004,
En els mesos d’abril i maig entra en la “World Music Charts Europe”, en les posicions 8 i 5 respectivament, afegint una important projecció internacional al treball.
Al resum anual de l’esmentada llista (“World Music Charts Europe, preview Year 2004”), Katà queda en la posició 36 d’un total de 900 títols.
Les gires per Europa i Amèrica es fan habituals.