Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dóna en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda “Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d'”Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’intrument amb què aprén a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.”Al Tall”, un grup de marcat component vocal, fou l’escola perfecta per aprendre a cantar (els gèneres tradicionals, el cant valencià d’estil, la polifonia, les cançons de batre…) i per a descobrir la dimensió mediterrània de la música d’arrel del País Valencià.
Els primers temps d’activitat del grup, coincidents amb la transició democràtica espanyola, foren anys que començaren en la clandestinitat i acabaren en estadis de futbol plens de persones festejant l’arribada de la llibertat amb la seua música.En una segona etapa, coincident amb els temps amb l’anomenada “moguda”, el grup pren consciència de la seua projecció mediterrània. Les gires per països mediterranis es fan freqüents i el contacte amb altres intèrprets de l’àrea li aporten una visió més àmplia de l’entorn musical que l’envolta. Editen un disc conjuntament amb M. del Mar Bonet, Cançons de la nostra mediterrània. El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió amb la Comunitat Econòmica Europea, “Al Tall” edita un nou disc amb el qual reafirmen la seua vocació mediterrània: Xarq Al-andalus, amb el grup marroquí “Muluk el hwa”. Este és el darrer treball en què Miquel Gil participa com a membre del grup, que abandonarà per anar a la recerca de nous camins. La possibilitat d’entrecreuar estils l’atrau molt, és l’albada de la “música ètnica”, la irrupció de la informàtica musical, el midi, els primers samplers; nous camins en la música d’arrel.
La nova etapa de maduració com a cantaor el porta a estudiar diferents variants dels “cants lliures mediterranis” com la rembetika, el rai o la canzone napolitana. També aprofundirà en l’estudi dels gèneres per a cantaors de la tradició valenciana.Com a cantaor col·labora amb el guitarrista Ricardo Esteve i el grup de flamenc “Salpicao”. Durant eixa època sent admiració per músics com Gabriel, Sakamoto, Branduardi, Camarón, Heno, Dissidenten, de Lucía, Los Chichos, Blades, Morente, Marelu, Battiatto o N’door. Reconeix en el treball de tots ells com han sabut donar-li a la música de transmissió oral eixa dimensió contemporània que la fa útil i viva.
En un projecte multidisciplinar amb el grup “Ananda dansa” anomenat Mare Internum coneix Vicente Sabater, teclista i, en aquell moment, un pioner de la informàtica músical. Tots dos coprodueixen un directe amb el qual guanyen els “Encuentros de canción de autor para jóvenes intérpretes”, convocat pel Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura. L’anterior edició d’este festival l’havia guanyat el grup “Ketama” i la següent Albert Pla.Com a resultat de tot açò funden “Terminal Sur”, un projecte proper al pop ètnic on conviuen melodies gnawa, rumba, cant d’estil, juntament amb versions de Tom Waits, José Afonso, Remigi Palmero, seqüències, loops i llaüts. Editen l’LP Viajero.
Si bé les primeres composicions de Miquel Gil són del final de l’època amb “Al Tall”, és en esta etapa amb “Terminal Sur” quan comença a compondre amb regularitat, a fer música d’encàrrec per al teatre i per a audiovisuals. També treballarà en el món del doblatge i la locució.Fruit d’aquesta col·laboració amb Vicent Sabater són la banda sonora de l’obra de Carles Alberola O tu o res, amb Perico Sambeat, i les col·laboracions amb el grup “Seguridad Social”.
A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seua veu com a ingredient principal. Els ritmes d’anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l’inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzuki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana… Com a resultat Buscando tu olor, amb la col·laboració d’Efrén López i de Vicent Sabater.
Mentre, anava coent-se un projecte mes ambiciós: Orgànic. Una forma de cantar que només utilitzava per a “càrregues de profunditat“, soterrada en segones veus, en els seus propis treballs, o en col·laboracions discogràfiques. Eixa forma de cantar, que de vegades es confon amb el flamenc, és el resultat de molts anys de treball i de l’estudi de les formes de cant del Mediterrani i, especialment, de les formes del cant valencià. Orgànic pretenia rescatar-les, posar-les en primer pla i, amb una sèrie d’usos i sons mediterranis comuns (bordons, polirítmies, polifonies, intruments tradicionals, etc.), donar una dimensió mediterrània i, per tant, universal, a eixes músiques tan locals.El treball va començar rebuscant entre la poesia de creadors actuals de l’àrea lingüística catalana, a la recerca de textos capaços de suscitar les emocions dels nostres dies, que ajudaren en la idea de fer un treball de cant tradicional amb vocació contemporània. La gravació d’Orgànic, amb producció d’Efrén López, Toni Xuclà i el mateix Miquel Gil, veu la llum l’any 2002. Aquest treball marca un abans i un després en la carrera del músic, i li permet consolidar una llarga trajectòria músical fonamentada en molts anys de preparació i d’investigació en l’àmbit de les músiques ètniques. A l’edició del 2002 del festival “Mediterrània” de Manresa, especialitzat en música mediterrània d’arrel, presenta un espectacle conjunt amb el grup mallorquí “Música nostra” i els sabadellencs “Pomada”.
L’any 2003 guanya el premi “Altaveu” que atorga el “Festival Altaveu de Sant Boi del Llobregat”, el premi a “millor disc de l’any en català” organitzat per la revista Enderroc i, en la modalitat folk, el premi “Puigporret de la crítica musical del Mercat de la música de Vic”.En col·laboració amb Lidia Pujol i “Psàlite” creen Terregada. Cinc veus i un repertori sagnant, un exercici vocal de cançons tradicionals amb un denominador comú: la crueltat humana. Participa en la producció del “Taller de músics de Barcelona”: Cante al plaer de viure. Eixe mateix any comença la gestació del seu últim treball publicat: Katà, un prefix grec que significa sota, davall. Vol significar la intenció de buscar entre les capes superposades en què s’estratifica la música tradicional, la matèria prima per fer música, escollint gèneres on substanciar el pas definitiu a “cantaor mediterrani” (granaïnes, fandangos, rembetika, soleá por bulería, bolero, picat mallorquí…).
La presència a la guitarra de Raül Rodríguez concreta la intenció de compartir amb la guitarra d’energia flamenca les formes del cant valencià. Era un repte pendent. Eixa energia, que sempre ens ha arribat via “cantos de Levante”, en aquest treball ha compartit espai amb gaites búlgares, duducs, neis, moixenyos, dolçaines i gralles d’Eduard Navarro i de Xavi Lozano; amb les cordes amb trasts o sense ells, els guitarrons, i els mil instruments més de Tobal Rentero i Eduard Iniesta, els baixos de David Farran, les percussions de Lluís Molas i Diego López i la mirada atenta i l’oïda fina d’Oscar Roig. El CD Katà es publica el març del 2004, en els mesos d’abril i maig entra en la “World Music Charts Europe”, en les posicions huit i cinc respectivament, afegint una important projecció internacional al treball. Al resum anual de l’esmentada llista (“World Music Charts Europe, preview Year 2004”), Katà queda en la posició trenta-sis d’un total de nou-cents títols.
Eixe mateix estiu, en el marc del “Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí”, s’estrena l’espectacle Som de mar, amb la col·laboració de l'”Esbart Ciutat Comtal”, la “Coral Sant Esteve” de Castellar del Vallés, “Psàlite”, Lídia Pujol i “Gog i Magog”. Una producció amb repertori de tota la mediterrània al voltant de la veu i les cançons de Miquel Gil. Al llarg de l’any 2004, el músic ha actuat a França, Anglaterra, Alemanya i Mèxic.
A l’edició 2004 del “Mercat de la música de Vic” guanya el premi “Puigporret de la crítica musical” en la modalitat folk i en la resta de categories.

Miquel Gil lands at a very young age in the world of oral transmission music. His first steps took place in rock music, but very soon he met Vicent Torrent and Manolo Miralles and they set up the band “Al Tall”; since then he’s immerse in traditional root music. In “Al Tall” different phases he has been bass and percussion player, incidentally guitar player and, sporadically, dolçaina player (wind instrument, made of wood, with a conic pipe and a double tongue, from the ancient oboes family). But his voice is, certainly, the instrument with which better expresses himself; a voice and a singing style as a result of many years of study. Nowadays he’s one of the big voices of the Mediterranian musical scene. “Al Tall”, a band with a marked vocal constituent, was the perfect school for learning to sing: the traditional genres, el cant d’estil valencià (way of singing some traditional music from the Valencian area), the polyphony, les cançons de batre (traditional music, sung by countrymen when they are working)… He discovered also with them the mediterranian size of the Valencian Country root music.
The beginning of the group activity, coincidental to the Spanish democratic transition, was a time that began in secrecy and finished in football stadiums, full of people celebrating with his music the freedom arrival. In a second period, coincidental with the time of the so called “movida”, the group becomes aware of his Mediterranian projection. Often they make tours around Mediterranian countries and come into contact with other artists from the area that give them a widest vision of their musical scene. They publish a record together with Mª del Mar Bonet, Cançons de la nostra Mediterrània. The same year Spain signs the adhesion treaty with the European Economic Community, “Al Tall” publishes a new record where they reaffirm their Mediterranian vocation, Xarq Al-Andalus, with the Moroccan group “Muluk el hwa”. This is the last work where Miquel Gil takes part as a member of the band, that he will leave looking for new ways. It’s the dawn of “ethnic music”, the beginning of musical computing, the midi, the first samplers: new ways in root’s music.
The new maturing period as a cantaor takes him to study the different variants of the “free Mediterranian songs” like rembetika, rai or canzone napolitana. He will also study in depth the genres for cantaores of the Valencian tradition. As a cantaor he collaborates with the guitar player Ricardo Esteve and with the flamenco group “Salpicao”. At that time he admires musicians as Gabriel, Sakamoto, Branduardi, Camarón, Heno, Dissidenten, de Lucía, Los Chichos, Blades, Morente, Marelu, Battiatto or N’door. He recognizes in their works how they managed to give to oral transmission music a contemporary dimension that makes it useful and alive.
In a multidiscipline project with the group “Ananda dansa” called Mare Internum he meets Vicent Sabater, keyboard operator and, at that time, a pioneering of the musical computing. Together they make a joint production of a concert and win the “Encuentros de canción de autor para jóvenes intérpretes” convoked for the Youth Institute of the Ministry of Culture. The group “Ketama” (flamenco rock group from Andalusia) winned the previous occasion of this festival and Albert Pla (Catalan singer-songwriter) the next one. As a result of all this they set up “Terminal Sur”, a project close to the ethnic pop, where coexists gnawa melodies, rumba and cant d’estil, next to versions of Tom Waits, José Afonso, Remigi Palmero, sequences, loops and lutes. They publish the LP Viajero.
Even though the first Miquel Gil compositions are from the end of “Al Tall” times, is at this time with “Terminal Sur” when he starts composing regularly. He composes music by request for theatre and audio-visuals. He will also work in dubbing, giving his voice for cartoons, documentaries, films, etc. The results of this period with Vicent Sabater are the sound-track of the play O tu o res from Carles Alberola, with Perico Sambeat, and collaborations with the group “Seguridad Social”.
At the end of 1995, Miquel Gil begins a new way, with his voice as a main ingredient. The coming and going rhythms -born here, gone back to America and back again, or the other way round- with Mediterranian sonourness: bouzuki, lute; bandurria (Spanish instrument of the lute type), guitar; havanera, rumba, colombiana… As a result Buscando tu olor, with the collaboration of Efrén López and Vicent Sabater.
Meanwhile, a more ambitious project was on process: Orgànic. A way of singing that he only used for “depth charges”, hided away in second voices, in his own works, or in other records collaborations. This way of singing, that sometimes is confused with flamenco, is the result of many years of working and studying the different Mediterranian singing forms and, particularly, the cant valencià forms. Orgànic tried to rescue them, to put them on a foreground and, with a set of ways and Mediterranian common sounds (bourdons, polyphonies, polyrhythms, traditional instruments, etc.), to give a Mediterranian dimension, and therefore universal, to all those local musics. At the same time this work started searching for the poetry of contemporaneous writers from the Catalan language area, looking for present texts that would bring with them our days emotions and feelings. The idea was making a work of traditional singing with a contemporary vocation. The Orgànic recording, with Efrén López, Toni Xuclà and Miquel Gil’s own production, saw light the year of 2002. This work is a turning point in the musicians career, and allows him to consolidate a long musical development based on many years of training and research into the ethnic musics field. In the 2002 edition of the festival “Mediterrània” at Manresa (Catalonia), specialized in Mediterranian root music, he performs a show together with the groups “Música nostra” and “Pomada”, the first one from Mallorca and the second one from Sabadell (Catalonia).
In 2003 he wins the award “Altaveu” granted by the “Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat”, the award to “the best catalan record of the year”, organized by the magazine “Enderroc” and, in the folk section, the award “Puigporret de la crítica musical del Mercat de la música de Vic”. In collaboration with Lídia Pujol (Catalan singer) and Psalite they make Terregada. Cinc veus i un repertori sagnant, a vocal exercice of traditional songs with a common denominator: the human cruelty. He also takes part in the “Taller de músics de Barcelona” production: Cante el plaer de viure. At that very year starts the gestation of his last work published: Katà, a Greek prefix that means below, underneath. It signifies the intention of searching among the superposed layers of music, it’s substrates, the prime matter for making music. In order to achieve so, he chooses within different genres to take the definitive step for becoming a “Mediterranian cantaor” (granaïnes, fandangos, rembetika, soleá por bulería, bolero, picat mallorquí…).
The presence of Raúl Rodríguez guitar makes more specific the intention of sharing the energy of the flamenco guitar with the cant valencià forms. It was a pending challenge. That energy, that always has come through “cantos de Levante”, in this work has shared space with Bulgarian bagpipes, duducs, neis, moxenyos, dolçaines and gralles (peasant-type oboe) played by Eduard Navarro and Xavi Lozano; with the strings with frets and without them, the large guitars, and a thousand more instruments from Tobal Rentero and Eduard Iniesta, the David Farran’s bass, Lluís Molas’s and Diego López’s percussions. And Oscar Roig’s attentive look and good ear. The CD Katà is published in March 2004; in April and May comes into the “World Music Charts Europe” in eighth and fifth positions respectively. This situation adds an important international projection to the work. In the year summary of this list (“World Music Charts Europe, preview Year 2004”), Katà remains in the thirty-sixth position from a whole of nine hundred titles.
That summer, at the “Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí”, is performed Som de mar, in collaboration with “Esbart Ciutat Comtal”, “Coral Sant Esteve” from Castellar del Vallès, “Psalite”, Lídia Pujol, and the band “Gog i Magog”. A production with a Mediterranian repertory, all around Miquel Gil’s voice and songs. Along 2004 the musician has performed his works in France, England, Germany and Mexico.
In the 2004 edition of the “Mercat de la música de Vic” he wins the award “Puigporret de la crítica musical” in the folk mode and in the rest of the ranking.

No comment yet, add your voice below!


Add a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *